Viquiatles

volcà

2012-04-19T10:54:39Z

El Cerro Negro de Mayasquer és un volcà de tipus estratovolcà, com el Mont Iliamna. Està situat a la frontera entre Equador i Colòmbia. Es troba a 3.000 metres al nord-oest del volcà Chiles. Les coordenades del cim són 0º 49' 39'' N, 77º 57' 52'' O.

La cota màxima és de 4.445 msnm. L'edat en la que es troba aquest estratovolcà és l'edat de pleistocè. Forma part del complex volcànic Chiles-Cerro Negro, és a dir, que tant el cim del Cerro Negro de Maysaquer com el cim del volcà Chiles, formen part d'aquest complex volcànic. La serralada a la que pertany és la següent: serralada occidental, que es troba al cinturó volcànic del Andes.

Està format per un petita caldera d'una profunditat de 600 metres i 500 metres de diàmetre, està oberta a l'occident i l'accés a aquesta és fàcil. Dins d'aquesta caldera podem observar fumaroles i fonts termals gràcies al dom que està situat cap al centre de la caldera. Els gasos i vapors que emanen les fumaroles poden arribar a un màxim de 66,8ºC i es poden observar cristal·litzacions de sofre a les esquerdes. Quan les fonts termals estan ubicades a la base i al nord del dom, les seves temperatures estan situades entre 26ºC i 36,5ºC (màxim), es poden observar fluxos de lava originades per les pluges en el sector.

La seva última erupció es va paroduir l'any 1936, però pot ser que l'erupció no fos seva, sinó del volcà veí, el Reventador. Si realment aquella erupció no era seva, faria uns 160.000 anys de l'última erupció del Cerro Negro de Maysaquer.

volcà

2012-04-14T15:44:12Z

Taupo

El volcà Taupo (38º 48' 19, 69'' s, 175º 54' 2,61'' E), és un volcà amb una altura màxima de 356 metres sobre el nivell del mar, forma part de la zona volcànica de Taupo, la caldera d'aquest enorme volcà riolític es troba al Llac Taupo. Aquest volcà ha produït dues de les erupcions més violentes de la història en temps geològics recents.

El Taupo va començar l'activitat eruptiva fa uns 300.000 anys, però les erupcions principals que encara afecten el paisatge del voltant són l' erupció Oruanui, fa uns 26.500 anys, responsable de la forma de l'actual caldera, i l' erupció Hatepe, fa uns 1.800 anys. No obstant, hi han hagut moltes altres erupcions, si fa o no fa 1 per cada 1000 anys.

Erupció Oruanui

L'erupció Oruanui es divideix en deu fases, basant-se en les precipitacions del material volcànic. Les nou primeres fases eruptives van variar les sortides de magma, mentre que el desplegament màxim de la caldera es va donar en l'última fase, mal conservada però volumètricament dominant. El modern llac Taupo omple la caldera generada durant aquesta explosió. Sota el llac s'oculta una zona col·lapse estructural de 140km2, mentre que el contorn del llac reflecteix el col.lapse tectònic perifèric.

L'erupció presenta característiques inusuals: naturalesa episòdica, àmplia gamma de condicions de dipòsit i una complexa interacció de les caigudes de lava i els fluxos piroclàstics.

Erupció Hatepe

L'erupció Hatepe (també anomenada erupció de Taupo) deu el seu nom als dipòsits plinians de pumicita. Va passar al voltant de l'any 180 E.C i fou l'erupció recent més gran del llac Taupo i la més gran de tota Nova Zelanda dels últims 20.000 anys. Va expulsar uns 120km3 de material, 30km3 dels quals en pocs minuts i assolint un nivell 7 en l'índex d'explosivitat volcànica Es creu que la seva columna eruptiva va assolir els 50 kilòmetres d'alçada, el doble que la columna eruptiva de l'erupció del Saint Helens el 1980. Això fa que l'erupció de Hatepe sigui una de les erupcions volcàniques més violentes dels últims 5000 anys. La cendra expulsada enrogí el cel sobre Roma i la Xina.

Se la divideix en les següents diverses fases:

Erupció menor sota l'antic llac Taupo.

Increment dramàtic de l'activitat que forma una gran columna eruptiva a partir d'una sortida secundària de magma i que aboca pumicita que abasta una extensa àrea.
L'aigua penetra a l'obertura principal, produint dipòsits de cendra negra i rics en obsidiana.
Una erupció encara més gran allibera pumicita en una immensa àrea i deixa petits dipòsits d'ignimbrita.
Es produeix la part més destructiva de l'erupció. Un tros de la sortida de magma es col·lapsa i allibera uns 30km3 de material en pocs minuts que formen un ràpid flux piroclàstic (600-900 km/h).

volcà

2012-04-14T14:13:00Z

Illa Decepció

L'Illa decepció (62° 57'S,60 °38'W) és una illa situada a la Antàrtida amb una peculiar forma de ferradura. Aquesta illa és un volcà actiu que pot entrar en erupció a qualsevol moment.

El paisatge d'aquesta illa és molt maco, podem veure boscos dins de la caldera del volcà. També podem veure les seves platges amb fumaroles i les glaceres cobertes per les cendres volcàniques.

L'interior d'aquesta illa està totalment oberta a la mar, cosa que fa que els vaixells puguin navegar per sobre d'un volcà amb activitat.

volcà

2012-04-14T14:02:29Z

Barva

Les erupcions històriques d'aquest volcà es desconeixen.

Aquesta illa, de 10 kilòmetres que té, s'han localitzat uns 15 cràters joves localitzats a dos o tres línies d'intersecció al llarg de la cresta de la illa.

S'indica que encara hi ha una gran activitat volcànica a l'illa.

La major part de les erupcions consta que van interaccionar magmes amb aigua dintre dels volcans més antics, caracteritzats per dipòsits en bloc de cendra volcànica. Encara se segueixen trobant laves carbòniques a la zona del cabo verde on estan situats els volcans.

volcà

2012-04-14T13:54:42Z

Teide

El Teide (28.27 N, 16.6 O) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries.

Amb aproximadament 7000 metres sobre el llit marí (3719 sobre el nivell del mar), és la muntanya més alta d'Espanya, de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra.

ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals, però actualment es troba en repòs des de l'any 1909, data de la última erupció documentada.

El cim té un nombre de petites i activ fumaroles que emeten diòxid de sofre calent, així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat de que aquest pugui entrar en erupció.

volcà

2012-04-14T11:23:58Z

El Mont Iliamna és un estratovolcà, que és un tipus de volcans. Aquest estratovolcà està situat a 215 Km al sud-oest d'Anchorage, Alaska (a la península Kenai Borough), que és un Estat dels Estats Units. Les coordenades del cim són 60º 01' 57'' N, 153º 05' 17'' O.

La cota màxima equival a 3.053 sobre en nivell del mar (msnm). La major part del volcà està coberta per neu i gel i no té cràter al cim, sinó que forma una part superior plana que es va unir al sud per una serralada de 5 km amb els doms de lava prominents dels flancs dels pics Nord i Sud Bessones.

L'activitat volcànica durant l'Holocè és poc coneguda, però gràcies a la datació per radiocarboni sembla que ens mostri que aquest estratovolcà ha tingut algunes erupcions abans de la colonització d'Alaska per part del continent europeu, i ens diu que una gran erupció va sorgir entre 140 i 300 anys enrere. A uns 2.740 metres d'alçada hi ha fumaroles constantment.

Està a dins del Parc Nacional i Reserva del llac Clark. Pertany a les següents serralades: Muntanyes Chigmit, que es troben a la Serralada Aleutiana.

Esdeveniments importants

1978: erupció de vapor

Una erupció de vapor breu es va produir el 7 de novembre de 1978 entre les 10 i 13 hores, hora local, produint inhalacions de vapor, expulsada cada 1-5 minuts, que es va elevar uns 3.000 metres per sobre de la cimera. La cendra no era visible en les inhalacions de vapor. Una activitat sísmica no usual es va enregistrar.

1987: plomall de vapor d'aigua

En el matí del 19 de març de 1987 a les 08:00 hores, diversos pilots van observar un plomall de vapor d'aigua no usual que augmentava al voltant de 1000 a 1100 metres sobre el cim del Volcà Iliamna. El plomall es va originar a partir d'una àrea en el costat superior de ventilació S, però no contenia cendres visibles.
L'esdeveniment no es compta com a erupció, però si com a un període de desgasificació excepcionalment forta de l'activitat de les fumaroles.

volcà

2012-04-13T19:08:04Z

Teide

El Teide és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries. Les coordenades del volcà són

28.27º N i 16.6º O.

Aquest volcà forma part del patrimoni de la humanitat. Al anar pujant pel volcà es veu un complert con espectacular. El volcà té també una espectacular caldera que fa entre 12 i 20 kilòmetres de diàmetre, pero està parcialment coberta per la Muntanya Blanca, el Pic Vell i el Pic del Teide.

Amb aproximadament 7000 metres sobre el llit marí (3719 sobre el nivell del mar), és la muntanya més alta d'Espanya, de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra situat a continuació dels dos volcans Hawaians, el volcà de Mauna Loa i el de Mauna Kea.

El cim té un nombre de petites i activ fumaroles que emeten diòxid de sofre calent, així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat de que aquest pugui entrar en erupció.

L'observatori del Teide, juntament amb “el Observatorio del Roque de los Muchachos en la isla de La Palma”, formen part de l'institut d'astrofísica de les Canàries.

Al 2004, el vulcanòleg del Centre Superior d'Investigacions Científiques Ramón Ortiz va estar observant l'extracto-volcà del Teide molt d'aprop, i va asegurar que el volcà era de molt alt risc ja que hi havia molt moviment en ell. Més endevant deia poder estudiar per primer cop com es desperta un volcà de les característiques del Teide a la pàgina VolcanesdeCanarias.com. També va afegir que hi havia un problema en el sistema magmàtic del Teide, per això es necessari mantenir-se atents i vigilar aquest extracto-volcà d'aprop.

Actualment per això, aquest volcà es troba en estat adormit i fa ja 150.000 any que no es consta cap erupció.

volcà

2012-04-13T11:21:47Z

Ojos del Salado

El volcà Ojos del Salado (27º 0,6' S, 68º 32' O), està situat a la serralada dels Andes, que fa frontera entre Xile i L'argentina, al Sud d'Amèrica.

és el volcà més alt del món amb els seus 6900 metres, també es la muntanya més alta de Xile.

la muntanya presenta condicions climàtiques molt seques, amb neu només a l'hivern i als trams superiors.

La darrere erupció es va produir fa 1300 anys, tot i així se'l considera extingit.

El seu cim presenta dos pics gairebé idèntics, un es superior en alçada per un metre, el que coneixen per el cim xilè. La frontera internacional passa per el mig dels dos pics.

No hi ha dubte de que aquest volcà està actiu, es discuteix de si està actualment o històricament actiu ja que es te constància de la última erupció fa 1300 anys enrere, i aquesta va tenir una important erupció. També, però, s'han registrat emissions de cendres al 1993 i la presència de fumaroles i petits fluxos de lava recentment.

Es coneixen diferents rutes d'ascens fins al volcà Ojos del Salado depenent del país des del que hi vulguis pujar.

- Si volem anar des de l'Argentina, sortirem des de la ciutat de Fimbalà situada a 1550 metres sobre el nivell del mar. S'accedeix a traves del Pas Internacional San Francisco. La ciutat conta amb nombroses empreses de muntanyisme i transports.
- Si volem anar des del territori Xilè, la ciutat més propera és Copiapó, a 250 km, es puja per rutes majorment de ripi. Aquesta ciutat, situada a una altitud de 370 msnm, també compta amb empreses de muntanyisme i transports que poden facilitar les expedicions. El recorregut, administrat per una empresa concessionària, consisteix a transportar els turistes fins “Laguna Verde”, a 4245 msnm. L'atac al cim només es pot fer des de les 5:00 hores fins les 14:00, pels vents que sorgeixen a partir d'aquesta hora.

Té un rècord mundial que és el llac que es troba a major altitud del món, aquest llac es troba al costat argentí del volcà. Aquest llac, és un de molt petit i sense nom amb uns 100 metres de diàmetre i de 5 a 10 metres de profunditat ubicat al cràter a 6390 msnm. Les coordenades d'aquest llac són aproximadament de 27º 07' S i 68º 32' W.

volcà

2012-04-13T08:17:11Z

volcà

2012-04-12T21:00:04Z

Santa Margarida

El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot. Es troba al pla de la Cot, a l'oest del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa), i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys.

És un dels més importants del sector, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic, i que dóna nom al volcà.