<?xml version="1.0" encoding="utf8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca"><title>Viquiatles</title><link href="http://atles.eduwiki.cat" rel="alternate"></link><id>http://atles.eduwiki.cat</id><updated>2010-07-23T17:13:03Z</updated><subtitle>L'atles del 6 als 16 del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya</subtitle><entry><title>Madrid dels Àustries El Escorial</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/380" rel="alternate"></link><updated>2010-07-23T17:13:03Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-23:/show/380</id><summary type="html">&lt;p&gt;El Reial Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial és una històrica residència de la &lt;a title="Família Reial Espanyola" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fam%C3%ADlia_Reial_Espanyola"&gt;Família Reial Espanyola&lt;/a&gt;. És un gran complex monumental que inclou el monestir i la basílica, el palau reial, el museu i la biblioteca. És també el lloc d'enterrament dels monarques espanyols. La seva titularitat i administració correspon a l'ens &lt;a title="Patrimoni Nacional" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Patrimoni_Nacional"&gt;Patrimoni Nacional&lt;/a&gt;, que gestiona els béns de l'Estat al servei de la Corona. Ubicat al municipi de San Lorenzo del Escorial a la comunitat autònoma de &lt;a title="Madrid" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Madrid"&gt;Madrid&lt;/a&gt; es troba a 45 quilòmetres de la capital de l'Estat espanyol. El topònim sembla que prové d'uns antics dipòsits d'escòria ubicats a la població de l'Escorial, pròxima al monestir.&lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>El Madrid dels Àustries</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/379" rel="alternate"></link><updated>2010-07-22T08:31:38Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-22:/show/379</id><summary type="html">&lt;p&gt;Dissenyada per Juan Gómez de Mora durant el regnat de Felip III a partir de l'organització prèvia de l'espai realitzada durant el regnat de Felip II per Juan de Herrera (sXVI). L'aspecte actual és fruit de la remodelació de 1790 de Juan de Villanueva després d'un incendi.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;La plaça va pretendre i es va convertir en un espai cortesà i públic de caràcter religiós i civil.  L'espai creat era ampli (129 metres al Nord i Sud i 94 a l'Est i Oest).&lt;/p&gt;
&lt;p&gt; &lt;/p&gt;
&lt;p&gt; &lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>Pobles preromans de la península Ibèrica</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/378" rel="alternate"></link><updated>2010-07-20T20:53:05Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-20:/show/378</id><summary type="html">&lt;p&gt;Jaciments arqueològics dels pobles preromans de la península Ibèrica&lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>Picasso</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/377" rel="alternate"></link><updated>2010-07-20T15:08:13Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-20:/show/377</id><summary type="html">&lt;p class="Estilo4" style="margin-top: 0px; margin-bottom: 0px;" align="justify"&gt;&lt;img class="myclass" src="http://www.xtec.cat/ceipseat/cicles/infantil/picasso/images/picasso.jpg" border="0" /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="Estilo4" style="margin-top: 0px; margin-bottom: 0px;" align="justify"&gt; &lt;/p&gt;&lt;p class="Estilo4" style="margin-top: 0px; margin-bottom: 0px;" align="justify"&gt;&lt;img class="myclass" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/Picasso_signature.svg/220px-Picasso_signature.svg.png" border="0" /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="Estilo4" style="margin-top: 0px; margin-bottom: 0px;" align="justify"&gt;Va néixer a Màlaga l’any 1881.&lt;br /&gt;El cognom de Picasso era el de la seva mare, perquè el seu pare es deia José Ruiz i la seva mare Maria Picasso, però li va agradar més el cognom de la seva mare i de gran el va utilitzar per signar totes les obres que feia.&lt;/p&gt;&lt;p class="Estilo4" style="margin-top: 0px; margin-bottom: 0px;" align="justify"&gt;Al Pablo li agradava molt jugar amb els altres nens però amb el que més és divertia era amb llapis, pintures, papers i pinzells. El seu pare era professor de dibuix i per tant el Pablo sempre tenia ocasió de pintar i dibuixar.&lt;/p&gt;&lt;p class="Estilo4" style="margin-top: 0px; margin-bottom: 0px;" align="justify"&gt;Quan el Pablo tenia 10 anys va anar a l’escola de Belles arts de la Corunya i després a Barcelona va continuar estudiant fins que va poder muntar el seu estudi.&lt;/p&gt;&lt;p class="Estilo4" style="margin-top: 0px;" align="justify"&gt;Va pintar moltes vegades els seus fills que es deien: Paul, Maia, Claude, i Paloma. Els seus quatre fills eren els seus models preferits per els seus quadres.&lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>Revolucio industrial</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/376" rel="alternate"></link><updated>2010-07-20T11:35:44Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-20:/show/376</id><summary type="html">&lt;p&gt;El concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que modificaren la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIV i també indica el gran desenvolupament industrial que comportà el triomf del capitalisme  i de la societat burgesa&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La &lt;strong&gt;Revolució Industrial&lt;/strong&gt; designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avanços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura  menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el cabó i el ferro.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;img class="myclass" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Maquina_vapor_Watt_ETSIIM.jpg/250px-Maquina_vapor_Watt_ETSIIM.jpg" border="0" alt="Maquina de vapor" width="250" height="185" /&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;&lt;span style="color: #0000ff;"&gt;Màquina de Vapor (James Watt)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="color: #0000ff;"&gt;&lt;span style="color: #000000;"&gt;Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawn &lt;/span&gt;&lt;span style="color: #000000;"&gt; defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840,&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #000000;"&gt; ﻿mentre que T.S. Ashton&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #000000;"&gt; manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els  anys 1760 i 1830.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;&lt;span style="color: #0000ff;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Maquina_vapor_Watt_ETSIIM.jpg/250px-Maquina_vapor_Watt_ETSIIM.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>La Porxada de Granollers </title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/375" rel="alternate"></link><updated>2010-07-20T09:55:33Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-20:/show/375</id><summary type="html">&lt;p&gt;&lt;img class="myclass" src="http://bp3.blogger.com/_tW_drJu4pRU/R1HfYWxX0vI/AAAAAAAAAA8/2b6cM7Acwxo/s1600-R/la_porxada2.jpg" border="0" width="328" height="215" /&gt;La Porxada és el monument més emblemàtic de la ciutat es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. La Porxada, concebuda inicialment com a llotja de gra, va costar 739 lliures barcelonines. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sustenten una teulada de quatre vessants. El bombardeig del 31 de maig de 1938 la va deixar molt malmesa però va ser restaurada de nou en acabar la Guerra Civil. El 1984 cedeix una de les jàsseres de la vessant nord precipitant la reconstrucció de la coberta. Coincidint amb el 400 aniversari de la seva construcció, el 1986, s'inauguren les obres de remodelació.&lt;/p&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>Els ponts de pedra catalans. El pont trencat de Sant Celoni (Vallès Oriental)</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/374" rel="alternate"></link><updated>2010-07-19T22:09:47Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-19:/show/374</id><summary type="html">&lt;p&gt;A Catalunya, sobretot durant l'època medieval, es van construir un gran nombre de ponts per salvar el desnivell d'un riu, defensar-se de les invasions de l'enemic o permetre l'accés als diferents pobles, viles o ciutats.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Avui dia, aquestes obres d'art han perdut la seva utilitat original. Malgrat tot, gairebé sempre es troben en bonics paisatges rurals.&lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>Jaciments prehistòrics al Vallès Oriental. L'exemple de La Roca del Vallès.</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/373" rel="alternate"></link><updated>2010-07-19T19:30:00Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-19:/show/373</id><summary type="html">&lt;p&gt;Els jaciments arqueològics d'època prehistòrica de La Roca del Vallès (Vallès Oriental) constitueixen un dels conjunts megalítics  més importants de Catalunya.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L'anomenada ruta prehistòrica està constituïda per set jaciments: el Dolmen de Can Gol I, la Roca Foradada, el Dolmen de Can Gol II, la Pedra de les Orenetes, la Pedra de les Creus, el Dolmen de la Cova del Moro i el Dolmen de Can Planes.&lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>La guerra del francès al Vallès Oriental. La batalla de Cardedeu.</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/372" rel="alternate"></link><updated>2010-07-19T19:12:26Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-19:/show/372</id><summary type="html">&lt;p&gt;A finals de l'any 1808, tingué lloc a la vila de Cardedeu, una batalla que seria decisiva pel desenvolupament de la guerra a Catalunya, que acabaria amb la caiguda de Barcelona.&lt;/p&gt;</summary></entry><entry><title>Carmel, el</title><link href="http://atles.eduwiki.cat/show/371" rel="alternate"></link><updated>2010-07-16T00:44:03Z</updated><id>tag:atles.eduwiki.cat,2010-07-16:/show/371</id><summary type="html">&lt;p&gt;A la Muntanya del Carmel es troba el barri del Carmel, un clar exemple de la construcció no planificada a partir de l'arribada massiva d'immigrants procedents d'Espanya, durant els anys 50 i 60.&lt;/p&gt;</summary></entry></feed>